Un mantell és una peça de roba en forma de capa subjecta al cap o a les espatlles.[1]
Els mantells, com els vestits, són un aspecte destacat dels costums de les cultures a tot arreu i a totes les èpoques d’ençà de la prehistòria. Des dels seus orígens més llunyans, el vestit no ha tingut com a única finalitat protegir la persona de la intempèrie. Amb el naixement d’una vida social organitzada, apareixen unes jerarquies més o menys desenvolupades i la necessitat d’afirmar i l’ostentar la posició de l’individu en l’escala jeràrquica i els seus vincles socials a través del vestit. Ja a l’antiguitat i encara més a l’edat mitjana i fins als nostres dies, certes peces (la capa i la toga, per exemple) o certs colors (el porpra) i més endavant algunes varietats de pell (la d’ermini), alguns ornaments (els galons) són símbols de reialesa o de poder.[2]
En general, un mantell que cobreix tot el cos formant ròssec, o cua que s'arrossega, sol ser insígnia del poder reial o d'un orde militar.[1]
Alguns tipus de mantells diferenciats són la mantellina, l'abrigall, el barnús, la lacerna, el pal·li, la toga o el xal de Caixmir.[1]
És usual en la iconografia religiosa de les marededeus, sobretot en escultura i pintura.
Als països catalans, en l'actualitat, es porta en alguns vestits tradicionals de balls i danses populars, com per exemple al ball de gitanes i a la gala.